top of page

Itinerari de lectura de novel·la gràfica

Durant aquest curs 2016/17 s'ha anat consolidant el Club de Lectura de Còmics, llegint un total de set obres que hem comentat durant les hores del pati amb alguns alumnes de 1r i 2n de Batxillerat. De fet, especulem que la tria seleccionada a estat una peça fonamental per a la continuïtat del Club. Arran de la bona acollida que ha tingut tot plegat, compartim una proposta d'itinerari de lectura per animar tant a estudiants com a docents i responsables de biblioteca a la lectura de la novel·la gràfica.

Vam encetar el Club de Lectura amb La gigantesca barba que era el mal, d'Stephen Collins; una obra ideal per iniciar l'itinerari en virtut de la senzillesa compositiva i una trama al·legòrica sobre una barba que, ras i curt, creix fins a límits absurds. El recomanem per començar perquè és un còmic que atrapa i sorprèn des del principi fins al final i és difícil que no sigui del gust d'algú. La posada en comú de l'obra donarà peu, de manera natural, a múltiples interpretacions sobre els elements principals que es posen en joc, i això sempre és d'agrair pel moderador.




Estirant el fil de l'al·legoria, situem a continuació el celebradíssim àlbum il·lustrat Emigrantes, de Shaun Tan. Sense fer ús del text, l'autor narra la història d'una migració i el procés d'alienació que se'n deriva amb una potència visual que és cara de veure. En destaquem tant la resignificació que van cobrant les imatges a mesura que avancem en la lectura com la força que desprenen. Emigrantes és una obra que enamora i imposa a parts iguals.





Continuant amb el predomini del dibuix i l'optimització de l'atmosfera visual, proposem El caminante, del gran mestre Jiro Taniguchi, un còmic que sembla haver de ser llegit lentament i sense presses. Més que no pas una història, Taniguchi ens presenta una experiència. D'aquesta manera, El caminante dóna la sensació d'exigir una mirada particular, pausada, reflexiva; molt lluny del que estem habituats. És un "paquet atmosfèric", més que no pas la narració d'una història.



La quarta obra que proposem és Mi amigo Dahmer, de Derf Backderf, un còmic que funciona de seda i dóna peu a bons debats en un Club de Lectura. L'autor d'aquesta novel·la gràfica va conviure a l'institut amb el que va acabar essent el Carnicer de Milwaukee, un els assassins més famosos de la història dels Estats Units. El punt fort de Mi amigo Dahmer és aturar-se on s'atura i narrar precisament el que narra i no més, fet que dóna peu a discussions sobre la relació entre ficció i no-ficció.




I d'assassins en sèrie passem al relat polític amb una de les millors novel·les gràfiques d'Étienne Davodeau, Ha muerto un hombre. En aquesta ocasió, Davodeau desenvolupa un còmic-reportatge que captura amb majestuositat la condició obrera dels anys 50 durant la reconstrucció de la ciutat de Brest i els enfrontaments brutals amb la policia; una obra que, tot i fugir radicalment de la demagògia, aconsegueix transmetre sensacions inclassificables.



Fent un gir radical, continuem amb El Bibendum Celeste, de Nicolas de Crécy: una novel·la gràfica que atrapa al primer moment per la seva execució artística. Ens trobem davant de la follia feta còmic en tots els aspectes, amb personatges retorçats i histriònics i una trama que sembla no tenir cap sentit. Tanmateix, el lector té la sospita constant que està llegint alguna cosa que ha de tenir necessàriament un significat ocult.



Finalment, tanquem l'itinerari de còmics amb l'excel·lent Asterios Polyp, de David Mazzucchelli, on se'ns presenten les misèries d'un professor d'arquitectura fugint del seu pis perquè ha caigut un llamp. Una obra molt recomanable que desborda tant per la trama que explica com per la varietat de recursos narratius que la reforcen, la perfilen i l'exploten al màxim.


Featured Review
Tag Cloud
No tags yet.
bottom of page