La xerrada "astronòmica" de Marc Boada
El passat divendres 30 d’octubre vam tenir la fortuna de presentar el polifacètic Marc Boada a la sala d’actes de l’INS Baix Montseny, el qual va fer una xerrada apassionant sobre astronomia als alumnes de 1er d’ESO. Ens quedem amb el senyor Galileu, els meteorits i les taronges que són sols.
Marc Boada es perfila a si mateix com a escriptor, científic, conferenciant, experimentador i escultor. Especialista en divulgació científica, se’l coneix popularment per presentar el programa QuèQuiCom de TV3. Ha participat en innumerables programes de ràdio, així com en la creació de diversos museus i exposicions científiques. És autor dels llibres Max Picard y el maldito péndulol de Foucault, Max Picard y el enigma de los dinosaurios (LaGalera), Els 3 infinits. Un llibre de ciències per gent de lletres (Momentum) i és coautor dels llibres de Tecnologia de secundaria de CastellnouEdiciones.
La xerrada va encetar-se després del clàssic bullici inicial. Boada optà per presentar-nos la figura de Galileu Galilei com a desencadenant principal de la revolució que patiria l’astronomia a partir del segle XVII. Més concretament, el gest que va fer el científic toscà (apuntar al cel amb un telescopi, un aparell d'origen militar dissenyat per visualitzar i preveure els moviments de l’enemic en la llunyania) com a punt de partida de l’astronomia moderna.
Aquest fet va permetre a Galileu observar el firmament amb tota mena de detalls abans imperceptibles com ara els cràters i planures de la lluna, on abans es pensava que hi havia mars. Galileu també va poder observar Júpiter i deduir-ne quatre satèl·lits.
“Abans de Galileu, es creia que a la lluna hi havia mars.”
Un cop situats ja a les estrelles, Marc Boada ens caracteritzà les propietats del sol, que era representat en tot moment amb una taronja plena de plom al seu interior. Cal assenyalar que ell afirmava que es tractava d’un autèntic sol en miniatura, no d’una simple representació!
Per mostrar la influència de la gravetat en els cossos celestes, el divulgador va demanar la participació de voluntaris perquè estiressin una tela elàstica de manera horitzontal. El professor va introduir l’astre rei al bell mig de la tela, provocant així una deformació gravitacional i fent que els planetes (representats per altres objectes esfèrics més petits) se sentissin atrets pel sol i hi orbitessin. La gravetat, aquella gran desconeguda.
“Això que tinc a les meves mans no és una taronja. És el sol. En petit, però el sol!”
Marc Boada va prosseguir amb la naturalesa i característiques dels meteorits. Va robar el cor del públic apel·lant al Minecraft per fer referència a l'obsidiana, un tipus de meteorit pertanyent al grup dels silicats. Vam poder, també, sospesar un meteorit autèntic que hem anomenat, per motius de pes, el Trencacanells.
A partir d’aquí, el científic ens va parlar dels temes més especulatius de l’astrofísica contemporània: la petitesa de l’univers al principi dels temps, el debat sobre si l’univers s’expandeix o sobre si és infinit, així com de l’energia i la matèria fosques. Va fer esment a la inquietud i el malestar que provoquen les preguntes que encara no tenen resposta i de les quals en sabem poc o res. Pel que sembla, no en tenim ni fava de què passa amb el 95% de tot el que existeix. La ciència actual també té infinits problemes sobre què és exactament l’espai, el temps, l’energia i la gravetat. Tot i així, Boada va dir que aquests grans enigmes de la ciència contemporània són tasca dels nens i nenes d’avui dia, els futurs astròlegs que, com Galileu, faran el gest d’apuntar el telescopi al cel per descobrir els misteris del cosmos.
