Crònica de la xerrada de la Hypatia Pétriz
El passat dijous 3 de març vam tenir la gran fortuna d'assistir a la xerrada que la joveníssima escriptora i cantant Hypatia Pétriz va realitzar amb els alumnes de 2n i 4t d'ESO a la Sala d'Actes. Amb només disset anys, la promesa de La Galera ja ha publicat un parell de llibres (Diari d'H i Bomba d'H) que van ser el motiu principal de la sessió; una sessió que va generar reflexió, admiració i riures desencadenats tant a l'alumnat com al professorat i on es van mesclar contínuament ficció i realitat. La crònica que fem d'aquest esdeveniment també barreja la vida real i el món literari i no pretén ser un relat fidel ni una traducció mecanoscrita, sinó més aviat una expressió de sensacions. Quedeu avisats!
La Hypatia va demanar en primer lloc que tothom es disposés en rotllana, que ella no era la mestra. Una actitud, dit sigui de passada, que va mantenir al llarg de la xerrada i que ens va recordar aquella veritat (que de vegades oblidem) segons la qual tots som sempre uns aprenents.
—Va, va. A algú no li ha agradat el llibre?— va preguntar obertament.
—A mi no em miris! —va respondre un alumne sentint-se al·ludit, provocant la primera riallada.
Havent trencat el gel, les primeres preguntes van anar dirigides a la relació entre la trama dels llibres i la biografia de la Hypatia: Com se't va acudir la idea de la fi del món? Són reals alguns d'aquests personatges? En què et vas inspirar? A tall d'aquestes qüestions, l'escriptora va cosir un munt d'anècdotes divertidíssimes que mostraven la relació entre la literatura i el món real:
—El personatge d'en Logan se'm va acudir per, a veure, com ho explicaria...per culpa d'una mena d'acusador que duia un barret de costat a la seva imatge de perfil del Facebook —va dir rient.
—I en Jim? —va preguntar un alumne amb esperança— En Jim és real?
—No, en Jim no és real —va deixar anar impunement la Hypàtia com una frase lapidària, provocant riallades—.
—I l'H? l'H ets tu mateixa? —va interrogar un altre.
—Ostres —la Hypatia va voler calibrar les paraules—. No, no sóc jo, però hi ha coses de tu a cada personatge. De fet —va explicar— vam jugar amb certa ambigüitat posant-li aquest nom, que també és la meva inicial. Però si la H fos jo, seria bastant vulnerable, no creieu? [...] La H, al cap i a la fi, té poca identitat. No és la meva vida però te coses meves, és clar que en té.
—I en Rauliko? Existeix de veriat? —insistia un altre alumne, que en aquesta ocasió va despertar un huracà de diversió.
Un cop respostes les primeres preguntes sobre la trama i els personatges, l'entrevista va adoptar un to més personal: havent-li preguntat què volia estudiar quan acabés el batxillerat, la Hypatia va tenir ocasió de comparar l'exercici de l'escriptura amb la perspectiva que sovint es té de la filosofia: —Vull estudiar filosofia, que, com l'escriptura, no serveix per res—. va formular provocativament— Això és una mentida. Una mentida molt grossa.
—I has tingut escriptors a la teva família? —va virar una altra alumna.
—No, però la meva àvia es va llegir El Quixot quan tenia noranta anys!
Arran de totes aquestes consideracions, la jove escriptora va explicar que els bibliotecaris la miraven com un bitxo raro quan anava a buscar informació a la biblioteca sobre temàtiques que havia de traslladar als seus llibres:
—Hola. Teniu La Bíblia? I llibres sobre mamuts? —rememorava— A més a més, m'havien de fer fora de la biblioteca!
—I ha canviat molt, la teva vida, des que vas publicar? —s'encuriosia una altra alumna.
—No, no em veig com un personatge famós. Si la gent em reconeix o no m'és bastant igual. Tampoc és qüestió d'anar pel món cridant: "Hola, sóc escriptora!"
—Quina crítica t'ha fet més mal? —va preguntar una altra.
—Ostres, quina bona pregunta. —la Hypatia va rumiar uns instants— A veure. Em va cridar molt l'atenció una crítica que em va fer un senyor gran quan jo era a Jaca, a Aragó. Em va comentar que tot això està molt bé, però que quan escriuria una novel·la de veritat. I què és, això? —va palpar El diari d'H— Una novel·la de mentida? Amb això, el que vull dir —va prosseguir— és que la literatura infantil i juvenil està molt infravalorada, i que hi ha moltes novel·les per joves molt més adultes que històries escrites per gent suposadament intel·lectual. A aquell home gran que em va preguntar quan escriuria una novel·la de debò, tenia ganes de preguntar-li: bé, i quina edat mental té, vostè? —va ser aclamada pel públic— Perquè de vegades, hi ha gent que no hi veu més enllà dels seus llibres i de les seves coses i de la seva serietat profunda!
Després d'aquesta crítica perspicaç i del tot oportuna, la Hypatia va ser novament preguntada:
—Quins consells donaries a tots aquells que estan començant a escriure?
—Bona pregunta! Jo sóc molt dolenta donant consells, i qui els dóna sovint no els compleix. Tot i així, sí que podria dir que abans de voler publicar, que vulguin escriure. I dedicar moltes hores a llegir i a escriure. I, sobretot —va afegir—, no buscar el resultat abans de buscar el procés!
Un cop acabada la xerrada, els alumnes de 4t van teatralitzar la sorpresa que li tenien preparada a la Hypatia: una representació d'una escena dels seus llibres. Disfressats excèntricament, els actors van ser aplaudits amb joia i bullici. Volem rescatar una imatge que ens va quedar gravada al cap i que pot resumir la sensació de tot plegat: la d'una professora que no podia camuflar un gran somriure mentre demanava silenci a l'alumnat.
L'activitat va cloure's amb dues cançons precioses que la Hypatia va cantar i acompanyar amb una guitarra acústica i que van deixar tothom mut i corprès. Una altra docent, en acabar l'activitat, va comentar en privat:
—Mai els havia vist tan calladets i atents! Oi que no? —va dir mentre l'alumnat demanava els autògrafs corresponents.
Acabem aquesta crònica amb un agraïment molt efusiu i una fortíssima abraçada a la Hypatia Pétriz i li desitgem la millor sort del món en el futur. Aprofitem, també, per donar les gràcies al Departament de Castellà i a la Marina Llopis, alumna de 4t d'ESO; els artífexs sense els quals aquest esdeveniment no hauria estat possible.
Referències bibliogràfiques:
Pétriz, H. (2013). Diari d'H. Barcelona: La Galera. Pétriz, H. (2014). La bomba H. Barcelona: La Galera.
Fotografia de la portada: La Hypatia Pétriz [fotografia]. (n.d.). Consultat des de http://noticias.lainformacion.com/arte-cultura-y-espectaculos/literatura/la-joven-hypatia-petriz-cumple-un-sueno-con-su-primera-obra-diario-de-h_U1Zt5j3tlDWU0cK6RIUDJ7/
