Crònica de la xerrada de Gisela Ruiz, Directora de la Biblioteca Can Butjosa
El dilluns 15 vam tenir la sort de rebre la Gisela Ruiz, que va venir a fer una xerrada sobre personatges femenins en la literatura juvenil a l'alumnat de 1r de Batxillerat. Durant la lliçó, la Directora de Can Butjosa va posar de manifest la forta càrrega sexista d'algunes lectures infantils i juvenils paradigmàtiques i en va proposar lectures alternatives.
La Gisela llegint L'evolució de la Calpurnia Tate, magnífica alternativa de lectura.
La Gisela va arrencar amb una caracterització general del motlle amb el qual solen estar prefabricades algunes de les lectures infantils i juvenils "adreçades a les nenes", tot posant de manifest els estereotips de gènere a través de la lectura i anàlisi dels propis textos. Normalment ―comentava― ens trobem amb una protagonista guapíssima, rossa i molt bona persona que té un únic objectiu a la vida: enamorar-se del protagonista.
Un altre dels punts en comú d'aquesta mena de literatura és el fet que la protagonista sol tenir un grup d'amigues que li diran permanentment que és guapíssima i molt bona persona (perquè, és clar, ella no s'ho dirà mai a si mateixa). Una d'aquestes amigues és la seva best friend, que competirà permanentment amb ella per l'amor del protagonista masculí i, òbviament, serà morena.
Per acabar-ho de rematar, se'ns perfila també la figura de la mare, un personatge extraordinàriament estereotipat. "Si no està casada ―deia amb sorna la Gisela― pot ser que estigui una mica amargada."
Un cop disposada la contextualització, la Gisela va continuar amb exemples particulars que demostren els missatges de gènere certament discutibles. Li va tocar al rebre, en primer lloc, a la saga de llibres de la Tea Stilton, que es defineix a si mateixa com "la germana de Geronimo Stilton."
Ratolinetes exploradores en posicions sexis.
Un cop d'ull a les il·lustracions del llibre (el qual ja té la portada rosa, com si les dones reaccionessin positivament a aquest color de manera natural) denota que els personatges femenins mantenen una posició sexualitzada, són sempre molt chic, vesteixen amb faldilla o van amb bolso per la muntanya. I representa que són aventureres intrèpides. Hi ha qui podria considerar això irrisori o insignificant, "però és un llibre, i és un altre, i és un altre...".
Relacionat amb aquest fet, un dels factors més interessants que va assenyalar la Gisela és la influència d'un determinat codi visual en els infants i els adolescents, és a dir: totes aquestes lectures formen un imaginari amb el qual ens representem i naturalitzem els personatges femenins, com vesteixen, com actuen i què persegueixen. I sembla difícil que tot això no penetri en la vida quotidiana quan "és un llibre, i és un altre, i és un altre...".
D'excursió chic!
Seguint amb la crítica literària, es va comentar el llibre de Rachel Renée Russell Diari d'una penjada en què la Nikki, una consellera d'institut suposadament experta en intel·ligència emocional, compleix tots els estereotips del gènere. I "és un llibre, i és un altre, i és un altre...".
En contraposició amb aquestes dues lectures, la Gisela ens va oferir alternatives dignes on els personatges femenins valen realment per ells mateixos i no com un derivat masculí, un objecte o una ridiculització envers la dona. Llums del nord, la celebrada obra de Philip Pullman, ens presenta un personatge en què "la seva condició de dona no determina la seva personalitat." El mateix passa amb L'evolució de la Calpurnia Tate, de Jacquelline Kelly, un llibre entranyable que ja hem recomanat en més d'una ocasió.
Algunes de les alternatives no sexistes: Llums del nord, de Philip Pullman i L'evolució de la Calpurnia Tate, de Jacquelline Kelly.
Finalment, volem donar les gràcies de manera molt efusiva a la Gisela per haver vingut a l'Institut i esperem que torni per fer un monogràfic d'After!
